M'agradaria inventariar les barraques de pedra seca del terme de Vacarisses. Hi vols col·laborar?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Torrent del Mimó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Torrent del Mimó. Mostrar tots els missatges
243 - Barraca del Sastre Xic (Puigventós)
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Mimó. S'hi accedeix per la pista que puja al Pla del Fideuer des de la masia del Mimó. A prop amb la pista que puja a l'Obaga de Puigventós i la Creu de Saba.
Data de visita: 27-08-2019
Numeració: 243
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta rectangular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.525' E 001º 54.138'
Altitud: 435 m
Orientació de la porta: Est
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs amb biga carenera i dues aigües. Recentment els membres del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) han catalogat aquesta mena de barraques situades al seu terme municipal i rodalies com de "tipologia olesana".
Comentaris: A cal Sastre Xic, una casa olesana del carrer de l'Església, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari de Puigventós. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Benet Pujol aquí conreava una peça de terra de 1 quarteres, 6 quartans i 2 picotins, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, una tal Maria Pujol conreava aquesta peça de terra, propietat de Joaquim Llovet i Puigventós, que consistia en una vinya de 3ª classe (9 q), erm de 1ª (9 q) i roques. El cognom dels dos parcers que menava aquesta peça de terra és el mateix als dos documents. Segurament la parcera del segon document era la viuda del primer. Una anotació no gaire posterior diu que la finca ha sigut traspassada a un tal Jaume Tacias d'Olesa. La gran majoria de rabassaires de la propietat de Puigventós d'aquest sector eren olesans; així que si volem saber el motiu o sobrenom d'aquest últim parcer, hem de recorrer al Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de 1848. Allà l'únic cognominat Tacias que hi apareix és en Pau Tacias, que vivia a cal Sastre Xic, una casa de mig cos d'ample del carrer de l'Església. Aquest Pau Tacias segurament era el pare del parcer abans esmentat. En un arbitri i repartiment contra la fil·loxera aprovat per l'Ajuntament de Vacarisses i ordenat per la Diputació de l'any 1880, a la secció de forasters apareix com a contribuent un tal Lanné Tacias, veí d'Olesa, que en aquell moment conreava 2 quarteres de vinya.
Font d'informació: Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat). Josep Maria Sibina, autor del llibre Motius d'Olesa.
242 - Barraca de cal Moliner (Puigventós)
Ubicació: Capçalera del torrent del Mimó. S'hi accedeix per la pista que puja al Pla del Fideuer des de la masia del Mimó
Data de visita: 01-09-2019
Numeració: 242
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta rectangular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.594' E 001º 54.008'
Altitud: 430 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs amb biga carenera i dues aigües. Recentment els membres del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) han catalogat aquesta mena de barraques situades al seu terme municipal i rodalies com de "tipologia olesana".
Comentaris: A cal Moliner, una casa vacarissana de l'actual carrer del Pou, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari de Puigventós. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Domingo Nicolau aquí conreava una peça de terra de 2 quarteres i 2 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Domingo Nicolau d'Olesa conreava aquesta peça de terra, propietat de Joaquim Llovet i Puigventós, que consistia en una vinya de 3ª classe (10 q), olivar de 3ª (3 q) i roques. L'Amillarament de 1861 ens diu que aquest parcer era d'Olesa de Montserrat; tot i que consultant algun llistat de fonts documentals del segle XIX no hi apareix cap persona cognominada Nicolau. Potser va ser una confusió causada perquè la gran majoria dels rabassaires de l'heretat de Puigventós eren olesans. A on sí va existir un Nicolau va ser al poble de Vacarisses. Apareix al primer Padró d'habitants de Vacarisses de 1861. En aquest padró en Domingo Nicolau i Astals és un jove (20 anys) jornaler del camp casat que viu amb la seva mare viuda i el seu avi matern: el cap de família de cal Moliner. Els següents padrons i amillaraments demostren que en Domingo Nicolau va acabar sent l'hereu de cal Moliner. Aquesta casa vacarissana, i una de les seves propietats rústiques que ha mantingut fins a l'actualitat, ha donat nom a un dels accidents geogràfics més característics de Vacarisses: el cingle del Moliner.
Font d'informació: La primera fotografia, on es veu la barraca sencera, va ser feta pel Jaume Morera poc després de l'incendi de l'estiu de 1994. El Jaume Morera (al cel sia) va ser un excursionista científic, espeleòleg i expert en ceràmica antiga del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. La resta de fotografies actuals no deixen veure res perquè la vegetació ha envaït tota la barraca. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat).
241 - Barraca del Peret Miquelàs (el Mimó)
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Mimó. S'hi accedeix per la pista que puja al Pla del Fideuer des de la masia del Mimó
Data de visita: 27-08-2019
Numeració: 241
Tipus de construcció: Terrera margera
Forma: Planta quadrada
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.530' E 001º 54.420'
Altitud: 405 m
Orientació de la porta: Nord-est
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs amb biga carenera i dues aigües. Recentment els membres del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) han catalogat aquesta mena de barraques situades al seu terme municipal i rodalies com de "tipologia olesana".
Comentaris: A cal Peret Miquelàs, una casa olesana del carrer de l'Església, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Pere Ribas aquí conreava una peça de terra de 3 quarteres i 4 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Pere Ribas d'Olesa conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover (propietari del Mimó), que consistia en una vinya de 3ª classe (1 Q i 6 q) i roques. L'Amillarament de 1861 ens confirma que aquest parcer era d'Olesa de Montserrat; tot i que ja se sap que una gran part de rabassaires de la propietat del Mimó d'aquest sector eren olesans. Així que si volem saber el motiu o sobrenom d'aquest parcer, hem de recorrer al Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de 1848. L'únic Pere Ribas que hi apareix vivia a cal Peret Miquelàs, una casa de mig cos d'ample del carrer de l'Església.
Font d'informació: La pàgina web http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Joan Soler). Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat). Josep Maria Sibina, autor del llibre Motius d'Olesa.
240 - Barraca del Cotó (el Mimó)
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Mimó. S'hi accedeix per la pista que puja al Pla del Fideuer des de la masia del Mimó
Data de visita: 27-08-2019
Numeració: 240
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta rectangular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.525' E 001º 54.572'
Altitud: 385 m
Orientació de la porta: Est
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs amb biga carenera i dues aigües. Recentment els membres del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) han catalogat aquesta mena de barraques situades al seu terme municipal i rodalies com de "tipologia olesana".
Comentaris: A cal Cotó, una casa olesana del carrer de l'Església, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Joan Pau Valldeperas aquí conreava una peça de terra de 3 quarteres, 5 quartans i 2 picotins, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Pau Valldeperas d'Olesa conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover (propietari del Mimó), que consistia en una vinya de 3ª classe (1 Q i 9 q), erm de 2ª (1 Q i 3 q) i roques. L'Amillarament de 1861 ens confirma que aquest parcer era d'Olesa de Montserrat; tot i que ja se sap que una gran part de rabassaires de la propietat del Mimó d'aquest sector eren olesans. Així que si volem saber el motiu o sobrenom d'aquest parcer, hem de recorrer al Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de 1848. L'únic Joan Pau Valldeperas que hi apareix vivia a cal "Cutó", una casa de 3/4 de cos d'ample del carrer de l'Església. En un arbitri i repartiment contra la fil·loxera aprovat per l'Ajuntament de Vacarisses i ordenat per la Diputació de l'any 1880, a la secció de forasters apareix com a contribuent un Joan Valldeperas (à) Cotó, veí d'Olesa, que tributava per una vinya de 2 quarteres de superfície.
Font d'informació: La pàgina web http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Joan Soler). Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat). Josep Maria Sibina, autor del llibre Motius d'Olesa.
228 - Barraca del Bon Josep (Puigventós)
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Mimó. S'hi accedeix per la pista que puja al Pla del Fideuer des de la masia del Mimó. Poc abans de la cruïlla amb la pista que puja a l'Obaga de Puigventós i la Creu de Saba.
Data de visita: 21-02-2017
Numeració: 228
Tipus de construcció: Terrera margera
Forma: Planta quadrada
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.508 E 001º 54.229
Altitud: 420 m
Orientació de la porta: Nord
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs amb biga carenera i dues aigües. Recentment els membres del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) han catalogat aquesta mena de barraques situades al seu terme municipal i rodalies com de "tipologia olesana".
Comentaris: A cal Bon Josep, una casa olesana, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari de Puigventós. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Josep Jové aquí conreava una peça de terra de 3 quarteres i 2 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, un tal Josep Llovet conreava aquesta peça de terra, propietat de Joaquim Llovet i Puigventós, que consistia en una vinya de 3ª categoria (1 Q i 1 q), un olivar de 2ª categoria (8 q), erm de 1ª (6 q) i roques. El cognom del parcer que menava aquesta peça de terra és lleugerament diferent als dos documents, molt probablement a causa d'un error de transcripció del registrador de l'Amillarament; perquè el cognom "Llovet" és dins el fragment dels cognoms que comencen per la "J" de "Jové. La gran majoria de rabassaires de la propietat de Puigventós d'aquest sector eren olesans; així que si volem saber el motiu o sobrenom d'aquest parcer, hem de recorrer al Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de 1848. Però aquí no hi apareix cap Josep Jové ni cal altre propietari amb el mateix cognom, potser perquè vivia en una casa de lloguer. En un arbitri i repartiment contra la fil·loxera aprovat per l'Ajuntament de Vacarisses i ordenat per la Diputació de l'any 1880, a la secció de forasters apareix com a contribuent el mateix Josep Jové (a) Bon Josep, veí d'Olesa, que en aquell moment tributava per 2 quarteres de vinya (a part d'altres conreus que no apareixen especificats en aquest llistat). Al llibre dels Motius d'Olesa, amb data de 1911, apareix referenciant un tal Jaume Jové (a) Bon Josep (l'únic cognom "Jové" que surt en tot el llibre), que segurament era fill de l'anterior.
Font d'informació: Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat). Josep Maria Sibina, autor del llibre Motius d'Olesa.
223 - Barraca de l'Andillo (Puigventós)
Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del torrent del Mimó. S'hi accedeix des del camí que recorre el vessant esquerre del torrent del Mimó des de la masia homònima fins al Pla del Fideuer.
Data de visita: 21-02-2017
Numeració: 223
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta quadrada
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.648 E 001º 54.314
Altitud: 390 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs. Recentment els membres del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) han catalogat aquesta mena de barraques situades al seu terme municipal i rodalies com de "tipologia olesana".
Comentaris: A ca l'Andillo, una casa olesana del carrer d'en Sastre, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari de Puigventós. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Salvador Canals aquí conreava una peça de terra de 5 quarteres i 2 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Salvador Canals conreava aquesta peça de terra, propietat de Joaquim Llovet i Puigventós, que consistia en una vinya de 3ª categoria (2 Q), un olivar de 3ª categoria (6 q), erm de 1ª (1 Q i 3 q) i roques. Una anotació posterior diu que l'any 1902, probablement a causa de la fil·loxera, aquesta finca va tornar a l'amo directe de la terra (el propietari). La gran majoria de rabassaires de la propietat de Puigventós d'aquest sector eren olesans; així que si volem saber el motiu o sobrenom d'aquest parcer, hem de recorrer al Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de 1848. L'únic Salvador Canals que hi apareix vivia a ca l'Andillo, una casa d'un cos d'ample del carrer d'en Sastre. En un arbitri i repartiment contra la fil·loxera aprovat per l'Ajuntament de Vacarisses i ordenat per la Diputació de l'any 1880, a la secció de forasters apareix com a contribuent un tal Josep Canals (a) Andillo, veí d'Olesa, que segurament era fill de l'anterior i que, a més a més, continuava conreant la mateixa superfície de vinya: 2 quarteres.
Font d'informació: Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat). Josep Maria Sibina, autor del llibre Motius d'Olesa.
173 - Barraca del Canyissar del Mimó
Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del torrent del Mimó. A la capçalera d'un torrent innominat que tributa al torrent del Mimó pel vessant esquerre. S'hi accedeix des de la pista que neix al km 3.8 de la carretera d'Olesa i es dirigeix cap al Mimó (actual restaurant Mas Mimó), tot passant sota l'autopista C-16.
Data de visita: 23-04-2015
Numeració: 173
Tipus de construcció: Terrera margera
Forma: Planta quadrada
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc del sostre parcial
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.775 E 001º 54.935
Altitud: 345 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: Aquesta barraca és excepcional dins el terme de Vacarisses, ja que està tancada amb volta de canó d'arcades succesives (l'autèntica volta). Per a construir-la fa falta una cintra o omplir l'interior de la barraca amb rames i terra per aguantar les pedres de la volta fins que aquesta és tancada del tot, aleshores ja es pot buidar l'interior. Després la volta es cobreix amb terra per tal d'impermeabilitzar-la. Les filades d'aquest tipus de volta són independents. Podem dir que es tracta d'una volta amb molts arcs de mig punt i que si cau una part l'altra es pot mantenir dreta. La barraca fa 2 metres d'ample per 2 metres de fons. Té una fornícula.
Comentaris: Rep aquest nom perquè a uns 15 metres per sobre de la barraca hi ha un ufanós canyissar que facilita la seva localització. Va ser indicada originalment pel propietari del restaurant Mas Mimó, però només es va trobar la barraca veïna que està coberta de romanins. Posteriorment el Jordi Belil va aportar unes fotografies i unes indicacions precises que van conduir fins a la seva localització. En el moment de la troballa estava coberta per la vegetació (romanins, llentisce, arboç).
Font d'informació: Jordi Belil. El propietari del restaurant Mas Mimó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
