M'agradaria inventariar les barraques de pedra seca del terme de Vacarisses. Hi vols col·laborar?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Torrent Fondo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Torrent Fondo. Mostrar tots els missatges
234 - Aixopluc del Josepó (la Torre)
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent Fondo. S'hi accedeix des del començament de la pista que porta cap al Casalot del Guinardeu.
Data de visita: 18-03-2018
Numeració: 234
Tipus de construcció: Terrera encastada
Forma: Planta irregular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc exterior important
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.364' E 001º 55.749'
Altitud: 450 m
Orientació de la porta: Est
Restaurada: No
Descripció: Aixopluc format per l’aprofitament de l'espai que ha quedat sota dos blocs recolzats: un de forma irregular, i un altre en forma de llosa gegant que s'hi repenja. La part frontal i oberta (la que dóna a la pista) conserva les restes d'una paret de pedra seca, que en el passat devia tancar l'espai. Queda clar que l'espai habitable de l'aixopluc es va aconseguir excavant la terra que incialment hi havia sota la gran llosa.
Comentaris: Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Feliu Vives (à) Xorrius aquí conreava una peça de terra de 5 quarteres i 9 quartans, el conreu principal de la qual era el secà i l'olivera. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Feliu Vives conreava aquesta peça de terra, propietat de Teresa Viñals (la Torre), que consistia en una vinya de 3a classe (2 Q i 4 q), un olivar de 3a classe (5 q), secà de 3a (9 q), erm de 2a (1 Q i 6 q) i roques. Una anotació posterior diu que totes les finques d'aquest pagès passaven a un tal Salvador Gusi. Diversos padrons d'habitants de Vacarisses de la segona meitat del segle XIX ens indiquen que aquest Salvador Gusi era el sogre del Feliu Vives, i que vivien en família a la casa del carrer de l'Església que actualment es coneix com cal Daura. La mort prematura del Feliu va fer que totes les seves parceries passessin al cap de família (el sogre); i un cop finat aquest també, la cap de família va passar a ser la viuda del Feliu (i filla del Salvador): la Dolors Gusi. Aquesta finalment es va acabar casant en segones núpcies amb un tal Joan Salinas, vidu també, que sembla que era el mavoser del Bovet. La "nova" família va continuar residint per molt de temps a cal Daura... Si deixem de banda el passat llunya i les fonts documentals, hem d'explicar que vaig localitzar aquest ample aixopluc gràcies a què el Josep Gibert de cal Josepó (DEP) ja m'havia parlat d'ell. El Josep i la seva família el feien servir quan, portant a pasturar el seu ramat de cabres al propi de Cingle del Moliner, els enxanpava la pluja. Així que, en record d'aquest pagès i pastor de cabres del poble de Vacarisses, proposo que aquesta barraca dugui el nom de Josepó.
Font d'informació: Josep Gibert de cal Josepó (DEP). Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICGC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses)
137 - Barraca de cal Ferminet
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent Fondo. S'hi accedeix des del carrer del Guinardeu de la urbanització Torreblanca. Al final d'aquest carrer sense sortida apareix un corriol que s'ha de seguir un 60 metres.
Data de visita: 01-02-2015
Numeració: 137
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta circular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.196' E 001º 55.751'
Altitud: 420 m
Orientació de la porta:
Restaurada: No
Descripció:
Comentaris: A cal Ferminet (antigament ca l'Espardenyer), una casa vacarissana del carrer Major, aquí tenien la propietat d'una peça de terra amb vinya i olivar. Segons l'Amillarament de 1861, un tal Fermí Gibert (de ca l'Espardenyer) conreava aquesta peça de terra pel seu compte. Anys després, segons l'Amillarament de 1944, el Francesc Gibert Junyent de cal Ferminet, besnét de l'anterior i veí de Granollers, posseïa aquesta mateixa finca que ja s'havia deixat ermar.
Font d'informació: Jordi Torrella de cal Cargol. Amillaraments de Vacarisses de 1861 i de 1944 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Trobada tot caminant sobre el terreny.
134 - Barraca de cal Jandet (cal Domingo)
Ubicació: Capçalera del vessant hidrogràfic dret del torrent Fondo. L'aproximació es fa per la carretera que des del poble puja a la urbanització dels Caus (camí de l'Obac). Uns 200 metres abans de la cruïlla amb la pista de la font del Guinardeu s'ha d'abandonar la carretera i pujar pel vessant boscós uns 30 metres.
Data de visita: 17-01-2015
Numeració: 134
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta circular
Tipus de porta: ?
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.341' E 001º 55.625'
Altitud: 465 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Per a pujar la paret nord de la barraca es va aprofitar un bloc de pedra preexistent.
Comentaris: A cal Jandet, una casa vacarissana del carrer Major, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari de cal Domingo. Segons l'Amillarament de 1861, un tal Francesc d'Assís Torres (à) Jandet conreava aquesta peça de terra, propietat de Jaume Ubach (cal Domingo), que consistia en una vinya de 1a, 2a i 3a classe, un olivar de 3a classe, erm de 2a i roques. L'any 1900, probablement a causa de la fil·loxera, aquesta peça de terra va tornar al propietari, que aleshores ja era el terratinent Pere Pladellorens (propietari per compra-venda de les heretats contigües de la Torre, el Boixadell i cal Domingo). El Marçal Ambrós em va donar les indicacions per a trobar-la, per tant sense la seva col·laboració aquesta perduda barraca no hagués estat inclosa a l'inventari. El Marçal Ambròs és un vacarissà restaurador de barraques i marges de pedra seca que ha treballat per a l'empresa de restauració del paisatge Naturalea. A Vacarisses va restaurar la barraca de cal Nerigaig (Torrella) i la barraca de l'Itinerari Senyalitzat (Torrellla). A més, és escalador i li agrada resseguir i mantenir els perduts corriols de la falda dels cingles de Vacarisses.
Font d'informació: Marçal Ambròs. Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses).
126 - Barraca de la Vinya de ca l'Alegre II
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent Fondo. En un torrent innominat que tributa al torrent Fondo pel vessant dret. S'hi accedeix des de la carretera que puja a la urbanització dels Caus des del poble (camí de l'Obac). Uns 130 metres abans de la cruïlla amb la pista de la font del Guinardeu neix un corriol que baixa cap a les antigues feixes on es troba la barraca.
Data de visita: 29-12-2014
Numeració: 126
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta rectangular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.179 E 001º 55.620
Altitud: 430 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció:
Comentaris: A ca l'Alegre, una casa vacarissenca de l'actual carrer del Pou, aquí tenien la propietat d'una peça de terra amb vinya. Al seu costat ha crescut un petit ullastre.
Font d'informació: Jordi Torrella de cal Cargol. Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia). Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses). Trobada tot caminant sobre el terreny.
125 - Barraca de la Vinya del Pardet
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent Fondo. S'hi accedeix des de la carretera que puja a la urbanització dels Caus (camí de l'Obac). Uns 130 metres abans de la cruïlla amb la pista de la font del Guinardeu neix un corriol que baixa cap a les antigues feixes on es troba la barraca.
Data de visita: 29-12-2014
Numeració: 125
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta irregular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.262 E 001º 55.741
Altitud: 430 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció:
Comentaris: A cal Pardet, una casa vacarissenca del carrer de Pau Casals, aquí tenien la propietat d'una peça de terra amb vinya. Al carrer de la Barceloneta, a tocar de cal Grauet, hi havia l'antiga casa de la família Mateu. Pels volts de 1879, Francesc Mateu Grau es casà amb una veïna de la casa del davant, la Valentina Flotats Casajuana de cal Flotats. Els Mateu tenien terres, però potser no suficients per a viure amb comoditat. Segurament per aquesta raó en Francesc Mateu es decidí a comprar una botiga de baix el poble: cal Pardet, on s'hi venien des de comestibles fins a material de construcció. Molt probablement, en aquest moment, junt amb la botiga, també va comprar la vinya del Pardet on es troba la barraca. Així que el motiu "Pardet" provindria de l'anterior propietari d'aquestes dues finques. Això determinà que la família Mateu-Flotats i els seus se n'anessin a viure a baix al poble; i que a la casa de la Barceloneta hi restés molts anys la mare del Francesc, la Maria Teresa Grau. En aquells temps, pels volts de 1914, el desdoblament de la via del ferrocarril donà molta vida al poble. Hi havia molta població flotant i això anà en bé de la botiga de cal Pardet. Una desena d'anys després, segons l'Amillarament de 1926, el Francesc Mateu Grau, amb uns 75 anys d'edat, era el propietari d'aquesta finca rústica de 6 quarteres de cabuda situada al Racó del Moliner, que consistia en una vinya, olivar, erm i roques. A l’Amillarament de 1944, un fill de l’anterior que residia a Sabadell (Francesc Mateu Flotats) era el propietari de la finca, on només es tributava per erm de 3ª categoria; per tant, aleshores ja feia anys que la vinya s'havia deixat perdre. Segons em van explicar el Josep Gibert i el Jordi Torrella, a mitjan segle XX el Francesc Mateu de cal Pardet encara tenia cura d'un hortet que regava amb l'aigua d'un profund pou, que posteriorment es va acabar tapant pel perill que comportava.
Font d'informació: Jordi Torrella de cal Cargol. Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia). Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses). Ramon Suades, autor de la Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Miquel Crusafont Sabater, Camil Padró Canals, Mercè Tobella Soler i Pere Boix Puig autors del llibre La Barceloneta de Vacarisses, un espai d'enginy i d'il·lusió.
094 - Aixopluc del Cingle (les Vendranes)
Ubicació: Capçalera del torrent Fondo. Dalt dels cingles de Vacarisses.
Data de visita: 29-10-2014
Numeració: 094
Tipus de construcció: Terrera encastada
Forma: Planta irregular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.542 E 001º 55.928
Altitud: 585 m
Orientació de la porta: Sud-est
Restaurada: No
Descripció: Aixopluc format per l’aprofitament d’un abalmament al marge, on la part frontal s'ha cobert amb una paret de pedra seca, deixant un portal d’accés.
Comentaris: En el passat algun pagès, probablement de Vacarisses, aquí menava una vinya en contracte de rabassa morta o de parceria amb el propietari de les Vendranes.
Font d'informació: Ramon Suades, autor de la Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
072 - Barraca del Cau (la Torre)
Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del torrent Fondo. S'hi accedeix des de la pista que porta cap al Casalot del Guinardeu.
Data de visita: 10-10-2014
Numeració: 072
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta semicircular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.334 E 001º 55.820
Altitud: 440 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: El muntant dret de la porta és el mateix marge de roca mare.
Comentaris: Rep aquest nom perquè al seu interior hi ha un cau impenetrable que travessa la roca mare del marge i que comunica amb l'exterior de la barraca. Segons l'Amillarament de 1861, un tal Salvador Torrella, que vivia al carrer de Montserrat de Vacarisses, conreava aquesta peça de terra, propietat de Teresa Viñals (la Torre), que consistia en una vinya de 3ª categoria, un olivar de 2ª categoria i erm de 1ª. L'any 1895 aquesta peça de terra va tornar al propietari, que aleshores ja era el terratinent Pere Pladellorens (propietari també de cal Domingo i el Boixadell).
Font d'informació: Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Trobada tot caminant sobre el terreny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
