242 - Barraca de cal Moliner (Puigventós)

Ubicació: Capçalera del torrent del Mimó. S'hi accedeix per la pista que puja al Pla del Fideuer des de la masia del Mimó
Data de visita: 01-09-2019
Numeració: 242
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta rectangular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.594' E 001º 54.008'
Altitud: 430 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs amb biga carenera i dues aigües. Recentment els membres del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) han catalogat aquesta mena de barraques situades al seu terme municipal i rodalies com de "tipologia olesana".
Comentaris: A cal Moliner, una casa vacarissana de l'actual carrer del Pou, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari de Puigventós. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Domingo Nicolau aquí conreava una peça de terra de 2 quarteres i 2 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Domingo Nicolau d'Olesa conreava aquesta peça de terra, propietat de Joaquim Llovet i Puigventós, que consistia en una vinya de 3ª classe (10 q), olivar de 3ª (3 q) i roques. L'Amillarament de 1861 ens diu que aquest parcer era d'Olesa de Montserrat; tot i que consultant algun llistat de fonts documentals del segle XIX no hi apareix cap persona cognominada Nicolau. Potser va ser una confusió causada perquè la gran majoria dels rabassaires de l'heretat de Puigventós eren olesans. A on sí va existir un Nicolau va ser al poble de Vacarisses. Apareix al primer Padró d'habitants de Vacarisses de 1861. En aquest padró en Domingo Nicolau i Astals és un jove (20 anys) jornaler del camp casat que viu amb la seva mare viuda i el seu avi matern: el cap de família de cal Moliner. Els següents padrons i amillaraments demostren que en Domingo Nicolau va acabar sent l'hereu de cal Moliner. Aquesta casa vacarissana, i una de les seves propietats rústiques que ha mantingut fins a l'actualitat, ha donat nom a un dels accidents geogràfics més característics de Vacarisses: el cingle del Moliner.
Font d'informació: La primera fotografia, on es veu la barraca sencera, va ser feta pel Jaume Morera poc després de l'incendi de l'estiu de 1994. El Jaume Morera (al cel sia) va ser un excursionista científic, espeleòleg i expert en ceràmica antiga del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. La resta de fotografies actuals no deixen veure res perquè la vegetació ha envaït tota la barraca. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat).