Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dipòsit i/o xupet associat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dipòsit i/o xupet associat. Mostrar tots els missatges

249 - Barraca de cal Maians (Torrella)











Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del torrent de la Creu de la Maciana. Prop de la capçalera de l'esmentat torrent. S'hi accedeix des del camí del Castellet, entre el polígon industrial Can Torrella i la urbanització de la Coma. A uns 60 metres al sud de la cruïlla entre l'esmentat camí del Castellet i el carrer del Ginebrer.
Data de visita: 11-10-2021
Numeració: 249
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta interior circular, però la planta exterior és més quadrangular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.59959º E 1.91162º
Altitud: 365 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Coberta de falsa cúpula. A l'interior té una fornícula baixa (gairebé un cocó). L'interior està arrebossat amb morter de garsa (fang). Presenta un petit enderroc a la banda nord-oest. Li falta la llosa de pedra tapadora, però en el seu lloc té una planxa de ferro rovellada més moderna. Sembla que més modernament el portal i l'interior de la barraca van ser pintats amb pintura verda. També darrerament algú l'ha va fer servir d'amagatall personal. Aquest "algú" al seu interior hi va penjar una graella i una paella, que estan subjectades a la paret amb dos pals de fusta. A l'interior es conserva un gran clau clavat a terra amb una cadena de ferro molt rovellada, que podria haver servit per lligar un gos. Entrant a la dreta conserva un altre pal penjador de fusta. Uns 4 metres a l'est de la barraca hi ha una mena de rasa folrada amb pedra seca a banda i banda, que fa uns 3 metres de llarg per 1.5 d'ample. Aquesta rasa podria haver servit per canalitzar i recollir l'aigua de pluja que després s'emprava per diluir el sulfat de coure.
Comentaris: A cal Maians, una casa vacarissana del carrer de Montserrat, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari de Torrella. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Valentí Seuba aquí conreava una peça de terra de 8 quarteres i 6 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Valentí Seuba conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Torrella (heretat Torrella), que consistia en una vinya de 3ª classe (3 Q i 3 q), secà de 2ª i 3ª classe (9 q), erm de 1ª classe (2 Q i 6 q) i roques (2 Q). Una anotació posterior de la darreria del segle XIX diu que la finca i la casa on vivia havien passat a la seva filla Rosa Seuba. Segons el Padró d'habitants del mateix 1861, aquesta família només estava composta pel Valentí Seuba Torres, que apareix com un vidu de 36 anys jornaler del camp, i la seva filla única de 7 anys, la Rosa Seuba Bertran. Així que, en morir aquest pagès pobre, l'única hereva de la peça de terra a rabassa morta de Torrella i de la casa on vivien era la seva filla. La Rosa es va casar amb el Gregori Utset Casas, primogènit masculí i hereu de cal Maians, pels volts del 1875, i van viure i pujar la família a la casa que ell va heretar al carrer de Montserrat: cal Maians. El Gregori de cal Maians, a més a més de pagès, va ser secretari de l'Ajuntament del 1890 fins al 1914 aproxidament, quan ja tenia uns 64 anys. A l'Amillarament del 1926 aquesta finca de l'heretat Torrella torna a aparèixer conreada amb 2 quarteres de vinya i associada encara al nom de Rosa Seuba Bertran, com si encara fos la parcera titular dels drets. Efectivament, a l'Apèndix a l'Amillarament de 1925-26 es diu "Ramon Torrella Roca, com a propietari, es fa càrrec de la riquesa imposable assignada a la parcera Rosa Seuba Bertran, per una vinya sítia a la propietat denominada Torrella, segons conveni particular i com a amo del domini directe de dita peça de terra." Això volia que a partir d'aquell moment l'amo de l'heretat Torrella a la que pertanyia la vinya passava a pagar la contribució rústica, cosa que fins aquella data havia fet la parcera que la menava, la Rosa. Posteriorment, a les ortofotos en blanc i negre del vols americans del 1946 i 1956, sembla entreveure's que les feixes de sota la barraca orientades a l'oest ja no estan plantades amb passades de ceps. Això queda confirmat amb l'actualització del Cadastre de la Riquesa Rústica de la dècada dels 50, on les feixes de sota la barraca (l'antiga vinya) estan conreades amb cereal de secà (sembradura) i algun arbre fruiter. En el moment de la descoberta la barraca estava completament coberta per la vegetació, i sobretot el brancatge d'un gran pi que ha crescut al seu davant.
Font d'informació: L'Amadeu Pagès em va donar les indicacions per arribar fins a aquesta barraca, per tant sense la seva col·laboració aquesta barraca no hagués estat inclosa al present inventari. Cisco Badia de cal Julito i de cal Simon. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICGC). Amillaraments de Vacarisses dels anys 1861, 1926 i 1944 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de 1944 i Cadastre de la Riquesa Rústica de la dècada dels 50 (Ajuntament de Vacarisses).

175 - Barraca del Rossendo Rius de cal Tuions (les Comelles)













Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Sellerès. En un torrent innominat que tributa al torrent del Sellerès pel vessant dret. S'hi accedeix des del carrer de ca l'Oliva; una pista asfaltada que neix al km 2.4 de la carretera de la Bauma i que mena cap a la urbanització homònina.
Data de visita: 04-05-2015
Numeració: 175
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta circular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.418 E 001º 53.968
Altitud: 305 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: No es veu cap armari al seu interior.
Comentaris: Segons l'Amillarament de 1861, un tal Felip Neri Seuba conreava aquesta peça de terra, propietat de Francesc d'Assís Comelles, que consistia en una vinya de 3ª categoria, secà de 3ª, erm de 1ª i roques. L'any 1886 el Felip Neri Seuba ja tenia uns 75 anys i residia a Terrassa, motiu pel qual la finca va passar a Rossendo Rius Ballvé, que amb 26 anys aproximadament era el fill menor de cal Tuions. Al cap d'un quart de segle, segons consta a l'Apèndix a l'Amillarament de 1911, el Rossendo Rius (resident a Sabadell) deixava de posseir l'indicada finca per ser inculta a causa d'haver mort els ceps que hi havia plantats, i la dimitia a favor del domini directe: la propietaria Francesca Gibert Vives (viuda de Francesc d'Assís Comelles). Més modernament, després de la Guerra Civil, el Josep Prat aquí va menar un camp de sembradura en contracte de parceria (1/5 part de la collita) amb el propietari de les Comelles. El Josep Prat era un vacarissenc que vivia de lloguer en una casa del carrer de can Còdol (al costat de cal Pau). Actualment al costat de la barraca hi ha les restes d'un dipòsit de sulfat. En un extrem i al damunt d'aquest dipòsit rectangular d'aigua de pluja hi havia un dipòsit (compartiments adossats fets amb totxanes i morter) on es diluïa el sulfat de coure i la calç viva del brou bordelès. Segons em va explicar l'Ignasi Gibert (actual propietari de les Comelles), el Prat no va fer servir la barraca ni el xupet, perquè la primera ja estava mig enderrocada i el segon no li feia cap servei al camp de cereal de secà. Així que el més correcte seria assignar la barraca i el dipòsit a l'anterior parcer conegut: el Rossendo Rius de cal Tuions, que, a més a més, provenia d'una família de reconeguts paletes del poble i deuria estar avesat a la contrucció d'aquest tipus d'elements.
Font d'informació: Ensenyada personalment per l'Ignasi Gibert de cal Cisco. Tonet Duran de cal Pau Gran. Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses).

149 - Barraca de la Vinya del Josep de cal Gat de Dalt (l'Alzina)




















Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del torrent de l'Alzina. En aquest tram, el torrent de l'Alzina fa de partió entre els termes municipals de Vacarisses i Rellinars. S'hi accedeix des de la pista/camí que recorre la part baixa del vessant hidrogràfic esquerre del torrent de l'Alzina. Entre d'altres llocs, aquesta pista/camí connecta amb la urbanització del Planet del vessant oposat a través d'un petit pont que hi ha davant la deixalleria municipal de Rellinars del carrer del Grèvol.
Data de visita: 26-10-2014
Numeració: 149
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta semicircular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc exterior petit
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 37.676 E 001º 54.517
Altitud: 360 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: El muntant dret de la porta és el mateix marge de roca mare on la barraca està adossada. Té un cocó arran de terra i dues finestres.
Comentaris: El Josep Sellarés de cal Gat, una casa de Rellinars de l'avinguda del Solei, aquí menava una vinya en contracte de parceria (1/4 part de la collita) amb el propietari de l'Alzina. Al seu interior vaig trobar un vas d'alumini abonyegat. Uns 40 metres al nord de la barraca i encastat dins d'un petit marge de pedra seca, hi ha un dipòsit d'aigua pluja soterrat que està cobert amb una falsa volta de lloses.
Font d'informació: Mariano Sellarés de cal Gat. Trobada tot caminant sobre el terreny.

186 - Barraca de cal Muç (Viladoms)











Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de Sanana. S'hi accedeix des de la pista que neix al km 4.3 de la carretera de la Bauma i es dirigeix cap a la urbanització de la Farinera, tot passant sota el viaducte de la riera de Sanana.
Data de visita: 01-09-2014
Numeració: 186
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Bessona-composta. L'habitacle de l'esquerra és de planta quadrada. L'habitacle de la dreta era de planta rectangular.
Tipus de porta: Llinda plana (l'habitacle de l'esquerre)
Estat de conservació: L'habitacle de l'esquerra té el sostre enderrocat. L'habitacle de la dreta està totalment enderrocat.
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.993' E 001º 53.563'
Altitud: 235 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Barraca doble adossada i no comunicada interiorment. L'habitacle de l'esquerre es va bastir utilitzant grans blocs basals. Algunes de les pedres dels paraments són de pedra tosca. De l'habitacle de la dreta podem dir que probablement estava cobert amb un embigat de troncs. Segurament aquest darrer era l'espai per a l'animal de carrega (ruc, mula, matxo). Uns 100 metres al sud-oest d'aquesta barraca i a tocar de la pista que porta de nou cap a la carretera de la Bauma, hi ha les restes del que va ser un dipòsit quadrat d'aigua que pertanyia a la vinya de cal Muç.
Comentaris: A cal Muç, una casa vacarissana del carrer Major, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o de parceria amb el propietari de Viladoms. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Fermí Urpina aquí conreava una peça de terra de 6 quarteres i 11 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, un tal Muç Codinas conreava aquesta peça de terra, propietat de Jaume Viladoms (heretat Viladoms),que consistia en una vinya de 1a, 2a i 3a classe (4 Q i 6 q), secà de 1a classe (2 q), erm de 1a classe (1 Q) i roques (1 Q i 3 q). Una anotació posterior de la darreria del segle XIX diu que les finques i la casa on vivia la família havien passat a Fermí Urpina. Segons el Padró d'habitants del 1871, la família de cal Muç estava composta per Muç Codinas (avi vidu de 80 anys), la seva filla Teresa Codinas (mare de família de 49 anys), el seu gendre Fermí Urpina (pare de família de 55 anys), i per quatre fills fruit de matrimoni: Eulàlia, Maria, Antònia i Josep. Això vol dir que Fermí Urpina va entrar de gendre a cal Muç.
Font d'informació: Àngel Sans, col·laborador de la revista mensual Vacarisses, balcó de Montserrat. Ignasi Gibert de cal Cisco. Joan Arnau de la Farinera.