Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riera de la Torre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riera de la Torre. Mostrar tots els missatges

239 - Barraca del Pau Espardenyer (el Mimó)










Ubicació: Vessant hidrogràfic dret de la riera de la Torre. S'hi accedeix des de la pista que neix al km 3.8 de la carretera d'Olesa i es dirigeix cap al Mimó (actual restaurant Mas Mimó), tot passant sota l'autopista C-16.
Data de visita: 31-03-2019
Numeració: 239
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta irregular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.900' E 001º 55.097'
Altitud: 340 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Era una barraca gran. Està adossada a un bloc de pedra desprès del cingle superior. El mateix bloc al que està adossat la barraca era el muntant esquerre de la porta.
Comentaris: A cal Pau, una casa vacarissana del carrer de can Còdol, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o de parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Feliu Gibert aquí conreava una peça de terra de 3 quarteres i 5 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Feliu Gibert (à) Pau Espardenyer conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover, que consistia en una vinya de 2a i 3a classe (1 Q i 5 q), erm de 1a (1 Q i 6 q) i roques. L'any 1897, la Rosa Pla Camprubí, el seu home Manuel Bayà Urpina i els seus fills es van establir a la masoveria de la Torre. Aprofitant la baixada de preus provocada per l'arribada de la fil·loxera a Vacarisses (1895), la Rosa va comprar a l'hereu de Feliu Gibert les dues propietats que tenia: cal Pau i una vinya de l'antiga heretat del Lleonart. A més a més, també va comprar una altra peça de terra a tocar de cal Pau Gran. Segons m'explicà el Jordi Torrella, a la dècada de 1910 el primogènit i la jove de la Rosa i el Manuel, que també vivien a la masoveria de la Torre, van morir a causa del tifus; deixant els seus nets orfes. En aquella situació la Rosa, que ja tenia més de 65 anys, va decidir deixar la masoveria i endur-se els seus nets orfes des de la Torre a cal Pau. Entre aquests nets, qui va acabar heretant cal Pau i la resta de finques de l'àvia paterna va ser el primogènit masculí: en Joan Bayà Alavedra. Persona que ha quedat lligada a cal Pau en l'imaginari col·lectiu de Vacarisses. La gent gran del poble encara el recorda, i una filla seva encara viu a cal Pau.
Font d'informació: El Jordi Belil em va donar les indicacions per trobar-la; per tant sense la seva col·laboració aquesta barraca no hagués estat inclosa al present inventari. Jordi Torrella de cal Cargol (DEP). Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICGC). Amillaraments de Vacarisses dels anys 1861, 1926 i 1944 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses).

132 - Barraca del Jepet de la Toia de Baix (el Mimó)









Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de la Torre. A la capçalera d'un torrent innominat que tributa a la riera de la Torre pel vessant esquerre, i que aigües avall va ser desfigurat per la pedrera del Mimó. S'hi accedeix des de la pedrera del Mimó, que es troba al km 4.4 de la carretera d'Olesa.
Data de visita: 11-01-2015
Numeració: 132
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta trapezoidal
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.568 E 001º 55.703
Altitud: 400 m
Orientació de la porta: Oest
Restaurada: No
Descripció: Està adossada a un allargassat bloc de pedra que es troba a la banda sud de la barraca. La coberta estava muntada sobre un embigat de troncs i branques. Per la superior alçada del bloc adossat, es podría assegurar que la coberta de troncs era a un vessant.
Comentaris: A cal Jepet de la Toia, una casa olesana del carrer de la Creu Real, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Josep Oleart aquí conreava una peça de terra de 2 quarteres i 8 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Josep Oleart (d'Olesa) conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover, que consistia en una vinya de 3ª categoria (1 Q i 2 q) i roques. Una anotació posterior diu que aquesta finca causava baixa i passava a Josep Bover (l'amo directe de la terra). Part dels rabassaires de la propietat del Mimó d'aquest sector eren olesans, i l'Amillarament abans esmentat ho indica explícitament; així que si volem saber el motiu o sobrenom d'aquest parcer, hem de recorrer al Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de 1848. L'únic Josep Oleart (viu en aquella data) que hi apareix vivia a cal Toio, una casa d'un cos d'ample del carrer de la Creu Real; tot i que també tenia una altra casa a la plaça de la Constitució (actual plaça de les Fonts). En un arbitri i repartiment contra la fil·loxera aprovat per l'Ajuntament de Vacarisses i ordenat per la Diputació de l'any 1880, a la secció de forasters apareix com a contribuent un tal Josep Oleart (a) Jepet de la Toia, veí d'Olesa, que per les dates podria ser el mateix d'abans o el seu fill i que, a més a més, continuava tributant per una superfície de vinya molt semblant a l'anterior: 1 quartera i 3 quartans. Al llibre dels Motius d'Olesa, amb data de 1819, apareix referenciant un tal Josep Oleart (a) El de la Toia. La barraca va ser trobada pel Joan Soler en el marc d'una sortida de recerca conjunta.
Font d'informació: Joan Soler, excursionista, autor de guies excursionistes i membre del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat). Josep Maria Sibina, autor del llibre Motius d'Olesa.

131 - Barraca de cal Pepet del Beltran (el Mimó)

 













Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de la Torre. En un torrent innominat que tributa a la riera de la Torre pel vessant esquerre. S'hi accedeix des de la pista que neix al km 2.9 de la carretera d'Olesa i es dirigeix cap a les ruïnes del Mimó Vell passant per la depuradora de Vacarisses. Està ubicada prop d'una cruïlla de pistes.
Data de visita: 17-01-2015
Numeració: 131
Tipus de construcció: Terrera margera
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.783' E 001º 55.501'
Altitud: 345 m
Orientació de la porta: Nord-oest
Restaurada: No
Descripció: Està feta majoritariament amb pedra calcària. La resta són pedres de gres vermell.
Comentaris: A cal Pepet del Beltran, una casa vacarissana del carrer de Sant Ignasi, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Gregori Beltran aquí conreava una peça de terra de 8 quarteres i 1 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el Josep Bertran (fill de l'anterior) conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover (el Mimó), que consistia en una vinya de 2ª i 3ª classe (3 Q 10 q), un olivar de 2ª classe (1 Q), erm de 1ª (2 Q) i roques. Una anotació posterior diu que aquesta finca passa a l'amo directe de la terra (el Mimó), segons l'Apèndix de l'any 1903.
Font d'informació: Jaume Morera (al cel sia), excursionista, espeleòleg i expert en ceràmica antiga del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. La pista inicial de l'existència d'aquesta barraca van ser unes fotografíes dels voltants de les ruïnes del Mimó Vell preses pel Jaume Morera després de l'incendi de l'estiu de 1994 (ara fa 20 anys). El croquis, que va ser fet l'any 1994, tambe va ser gentilesa del Jaume Morera. Trobada tot caminant sobre el terreny. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses).

133 - Barraca del Jepet de la Toia de Dalt (el Mimó)

 









Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de la Torre. A la capçalera d'un torrent innominat que tributa a la riera de la Torre pel vessant esquerre, i que aigües avall va ser desfigurat per la pedrera del Mimó. S'hi accedeix des de la pedrera del Mimó, que es troba al km 4.4 de la carretera d'Olesa.
Data de visita: 11-01-2015
Numeració: 133
Tipus de construcció: Terrera margera
Forma: Planta quadrada
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.582 E 001º 55.695
Altitud: 400 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Està feta integrament amb pedra calcària. Sembla que la coberta estava muntada sobre un embigat de troncs i branques. L'absència total de pedra caiguda al seu interior i la generosa amplada de la barraca així ho demostrarien.
Comentaris: A cal Jepet de la Toia, una casa olesana del carrer de la Creu Real, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Josep Oleart aquí conreava una peça de terra de 2 quarteres i 8 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Josep Oleart (d'Olesa) conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover, que consistia en una vinya de 3ª categoria (1 Q i 2 q) i roques. Una anotació posterior diu que aquesta finca causava baixa i passava a Josep Bover (l'amo directe de la terra). Part dels rabassaires de la propietat del Mimó d'aquest sector eren olesans, i l'Amillarament abans esmentat ho indica explícitament; així que si volem saber el motiu o sobrenom d'aquest parcer, hem de recorrer al Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de 1848. L'únic Josep Oleart (viu en aquella data) que hi apareix vivia a cal Toio, una casa d'un cos d'ample del carrer de la Creu Real; tot i que també tenia una altra casa a la plaça de la Constitució (actual plaça de les Fonts). En un arbitri i repartiment contra la fil·loxera aprovat per l'Ajuntament de Vacarisses i ordenat per la Diputació de l'any 1880, a la secció de forasters apareix com a contribuent un tal Josep Oleart (a) Jepet de la Toia, veí d'Olesa, que per les dates podria ser el mateix d'abans o el seu fill i que, a més a més, continuava tributant per una superfície de vinya molt semblant a l'anterior: 1 quartera i 3 quartans. Al llibre dels Motius d'Olesa, amb data de 1819, apareix referenciant un tal Josep Oleart (a) El de la Toia. La barraca va ser trobada pel Joan Soler en el marc d'una sortida de recerca conjunta. La barraca va ser trobada en el marc d'una sortida de recerca conjunta amb el Joan Soler.
Font d'informació: Trobada tot caminant sobre el terreny. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Registro General de fincas rústicas y urbanas de la villa de Olesa de l'any 1848 (Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat). Josep Maria Sibina, autor del llibre Motius d'Olesa.

130 - Barraca de cal Maians (el Mimó)










Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de la Torre. En un torrent innominat que tributa a la riera de la Torre pel vessant esquerre. S'hi accedeix des de la pista que neix al km 2.9 de la carretera d'Olesa i es dirigeix cap a les ruïnes del Mimó Vell passant per la depuradora de Vacarisses. Està ubicada prop de la cresta rocosa d'un petita carena.
Data de visita: 06-01-2015
Numeració: 130
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc exterior petit
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.800 E 001º 55.745
Altitud: 380 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Està feta majoritariament amb pedres i lloses de gres vermell, encara que trobem també alguna pedra calcària intercalada.
Comentaris: A cal Maians, una casa vacarissana del carrer de Montserrat, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Pere Utset aquí conreava una peça de terra de 6 quarteres i 11 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Pere Utset (à) Maians conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover (el Mimó), que consistia en una vinya de 3ª classe (3 Q), un olivar de 2ª classe (5 q), erm de 1ª (1 Q i 6 q) i roques. Una anotació posterior diu que aquesta finca havia passat al propietari (el Mimó) l'any 1895.
Font d'informació: Jaume Morera (al cel sia), excursionista, espeleòleg i expert en ceràmica antiga del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. La pista inicial de l'existència d'aquesta barraca van ser unes fotografíes dels voltants de les ruïnes del Mimó Vell preses pel Jaume Morera després de l'incendi de l'estiu de 1994 (ara fa 20 anys). Trobada tot caminant sobre el terreny. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses).

127 - Barraca de cal Puig (el Mimó)










Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de la Torre. En un torrent innominat que tributa a la riera de la Torre pel vessant esquerre. S'hi accedeix des de la pista que neix al km 2.9 de la carretera d'Olesa i es dirigeix cap a les ruïnes del Mimó Vell passant per la depuradora de Vacarisses. Està ubicada prop de la cresta rocosa d'un petita carena.
Data de visita: 30-12-2014
Numeració: 127
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta rectangular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 34.758' E 001º 55.648'
Altitud: 375 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Està feta amb pedres i lloses de gres vermell.
Comentaris: A cal Puig, una casa vacarissana del carrer Major, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari del Mimó. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Josep Boada aquí conreava una peça de terra de 6 quarteres i 4 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Josep Boada (à) Puig conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Bover (el Mimó), que consistia en una vinya de 3a categoria (2 Q i 9 q), un olivar de 2a categoria (5 q), secà de 3a (6 q), erm de 1a (1 Q i 6 q) i roques. Una anotació posterior de la darreria del segle XIX diu que les finques i la casa on vivien havien passat al seu fill Josep Boada Codinas. Una altra anotació diu que concretament aquesta finca havia tornat a l'amo directe de la terra (el Mimó), segons l'Apèndix de l'any 1897-1898. Uns 600 m al nord-est d'aquesta barraca, encara dins el terme del Mimó, el mateix Josep Boada de cal Puig menava una altra finca que consistia únicament en una vinya. Posteriorment, dins aquesta altra finca, s'ha localitzat una barraca molt desfeta; la barraca número 248 d'aquest inventari.
Font d'informació: Jaume Morera (al cel sia), excursionista, espeleòleg i expert en ceràmica antiga del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. La pista inicial de l'existència d'aquesta barraca van ser unes fotografíes dels voltants de les ruïnes del Mimó Vell preses pel Jaume Morera després de l'incendi de l'estiu de 1994 (ara fa 20 anys). Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICGC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Ortofotos de l'ICGC o Google Maps.