Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Llor. S'hi accedeix des de la pista que recorre la carena de la serra dels Cupots fins a l'abocador de Collcardús. Pocs abans de que la pista volti a la dreta per començar a baixar cap a la carena Llarga, trobarem a l'esquerra una antiga i emboscada pista de desboscament que de biaix va baixant cap al torrent del Llor. Actualment aquesta pista (i després corriol) es manté oberta gràcies a què els caçadors l'utilitzen per a arribar a una bassa de senglar, que es troba a mitja costa, i al llit del torrent del Llor. Es tracta del camí de la Bassa del Senglar.
Data de visita: 04-03-2018
Numeració: 232
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc del sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 35.645 E 001º 57.000
Altitud: 435 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: Està adossada al marge terrós. Les pedres estan lligades amb la terra argilosa pròpia del terreny. Té un únic i gran cocó de 1.5 m de profunditat per 0.5 m d'altura. Tot i estar al costat del camí de la Bassa del Senglar, quan la vàrem trobar estava totalment coberta per l'espessa vegetació.
Comentaris: Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Bartomeu Cadavall aquí conreava una peça de terra de 10 quarteres i 1 quartà, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, un tal Joan Jou de Sant Pere de Terrassa conreava aquesta peça de terra, propietat de Joan Ubach, que consistia en una vinya de 2ª i 3ª categoria (3 Q i 3 q), erm de 1ª (3 q) i roques (2 q). Una anotació posterior de final del segle XIX diu que aquesta finca torna en poder del propietari: l'Obac. El municipi de Sant Pere de Terrassa va desapareixer definitivament l'any 1904, quan fou annexionat a Terrassa, Sabadell i Rubí. La part de Sant Pere que termenava amb Vacarisses va passar a Terrassa. La incertesa en el motiu del parcer fa que m'hagi decidit a batejar la barraca amb un nom arbitrari; en aquest cas faig referència al poc conegut camí que passa pel seu costat. La troballa d'aquesta barraca es va fer mercès a la companyia i l'ajuda de l'Armegol Gelabert.
Font d'informació: Francesc Badia, conegut al poble com a Cisco. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Josep Maria Faura, autor del llibre Història de la serra de l'Obac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada