Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del sot de Vià. Es troba a la carena que baixa cap al nord des del cim del turó de la Barraca d'en Manoix. És una barraca carenera perquè està situada a la divisòria d'aigües de dos vessants (a l'oest el torrent de la Roquera i a l'est el sot del Vià). S'hi accedeix des del camí vell que recorre la part superior dels cingles de Vacarisses (entre el coll de la Roquera i la carena del Roure Monjo).
Data de visita: 09-10-2016
Numeració: 219
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta irregular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.532 E 001º 55.507
Altitud: 570 m
Orientació de la porta: Oest
Restaurada: No
Descripció: La barraca aprofita l'espai entre dos sortints de roca mare. La coberta està feta de grans lloses, i dues d'elles estan esquerdades pel mig. La gran llosa tapadora està recolzada sobre el marge de roca mare. Té dues finestres. Té molts potencials armaris a les escletxes del mateix marge rocós on està adossada. La porta està mig colgada per la terra de s'escorre del marge superior quan plou.
Comentaris: Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, la barraca està situada al què en aquell monent era la divisòria entre dues finques plantades amb vinya: una de gran (11 Q i 10 q) al vessant est menada per un tal Josep Montada (à) Anton del Víctor; i una altra de petita (2 Q i 7 q) al vessant oest menada per un tal Joan Alavedra (à) Campaner. Sobre el terreny els indicis porten a pensar que la barraca va ser feta i utilitzada pel parcer del vessant est de la carena: la barraca està una mica desplaçada al vessant est del carener, i les feixes i parets de pedra seca del vessant est estan molt més conservades que les del vessant oest. Així que d'aquí en endavant atorgaré la barraca als successius parcers del vessant est. Segons l'Amillarament de 1861, el Josep Montada continuava conreant aquesta peça de terra (ara amb una extensió reduïda a gairebé la meitat), propietat dels hereus de Josep Maria Mateu Aybar (les Vandranes), que consistia en una vinya de 3ra classe, secà de 3ra i roques. En una anotació posterior del mateix amillarament es diu que la susdita finca (que ara consistia només en 2 Q de vinya de 3ra classe) passa a favor de Maria Falguera, viuda de Joan Daura (à) Meló. Segons explica l'Antoni Flotats al seu llibre Miscel·lània Vacarissenca, l'any 1862 el Joan Daura (carter del poble) va morir deixant la viuda a càrrec de dos impúbers i altres dos fills menors que estaven sotmesos a la misèria. Tot i que, segons el Padró General de Vacarisses de 1871, encara tenia almenys cinc fills més de major edat. Així que, com a resum, i tenint en compte la hipòtesi suposada abans: a cal Meló, una casa vacarissana del carrer Major, la viuda i els seus nou fills aquí van menar una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari de les Vendranes. Actualment uns 20 m al dessota (est) de la barraca trobem un curiós pi cargolat, semblant als què podem trobar prop de l'Era dels Enrics de la serra de l'Obac.
Font d'informació: Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Antoni Flotats Llagostera, autor del llibre Miscel·lània Vacarissenca. Padró General de Vacarisses de 1871 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Trobada tot caminant sobre el terreny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada