M'agradaria inventariar les barraques de pedra seca del terme de Vacarisses. Hi vols col·laborar?
037 - Barraca del Corto Pio (can Còdol)
Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent dels Oms. A prop de l'aiguabarreig amb el torrent de les Vendranes. S'hi accedeix per una pista que neix al km 13.7 de la carretera de Rellinars i voreja el turó de les Planeres pel vessant sud. Després s'ha de prendre la pista que baixa cap a les ruïnes del Corto Pio.
Data de visita: 09-09-2014
Numeració: 037
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat. Encara conserva part del voladís.
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 37.313 E 001º 55.265
Altitud: 410 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: A la banda nord-oest de l'interior de la barrraca, i arran de terra, hi ha l'únic cocó. El cocó està situat just a la banda de la barraca on el parament exterior està parcialment cobert de terra. Això fa que aquell racó de la barraca sigui més humit i ideal per a mantenir l'aigua del càntir ben fresca. També té 3 o 4 petites finestres; algunes d'elles actualment cegades. A la barraca només li manca la llosa tapadora que tanca la falsa cúpula, que possiblement va ser retirada per deixar sortir el fum de les llars de foc que s'han fet al seu interior (cendres a terra). Una de les grans pedres interiors del basament de la barraca encara conserva el forat de la barrinada amb la que va ser extreta de la pedrera.
Comentaris: Rep aquest nom perquè es troba just davant de les ruïnes del casalot del Corto Pio. Les pedres amb les que està feta la barraca van ser reaprofitades del que en aquell moment ja eren les ruïnes de la masia abandonada del Corto Pio. Són destacables les pedres de travertí (pedra tosca) escairades dels muntants de la barraca; ja que van ser extretes (i reaprofitades) del semiderruït portal d'entrada a la masia, que es troba a la façana sud-oest. Per això, aquest portal d'entrada a la masia actualment només conserva l'arrencada dreta del seu arc adovellat de pedra tosca. Entre la barraca i les ruïnes de la masia, i cobert per la bardissa, hi ha un cup (tina) bastant ben conservat. Des dels volts de l'any 1800 aquesta peça de terra pertany a la heretat de can Còdol, per tant la barraca es va bastir sota la propietat d'aquesta última casa.
Font d'informació: Algunes dades, el croquis i algunes fotografies són fruit de la tasca desinteressada del Jaume Morera: excursionista, espeleòleg i expert en ceràmica antiga del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Altres fotografíes són gentilesa del Joan Soler: excursionista, autor de guies excursionistes i membre del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. La página web http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#CA080 (Quicu Tàpias). La pàgina web http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08291 (Jordi Piñero). Ortofotos de l'ICC o Google Maps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada