234 - Aixopluc del Josepó (la Torre)





Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent Fondo. S'hi accedeix des del començament de la pista que porta cap al Casalot del Guinardeu.
Data de visita: 18-03-2018
Numeració: 234
Tipus de construcció: Terrera encastada
Forma: Planta irregular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc exterior important
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.364' E 001º 55.749'
Altitud: 450 m
Orientació de la porta: Est
Restaurada: No
Descripció: Aixopluc format per l’aprofitament de l'espai que ha quedat sota dos blocs recolzats: un de forma irregular, i un altre en forma de llosa gegant que s'hi repenja. La part frontal i oberta (la que dóna a la pista) conserva les restes d'una paret de pedra seca, que en el passat devia tancar l'espai. Queda clar que l'espai habitable de l'aixopluc es va aconseguir excavant la terra que incialment hi havia sota la gran llosa.
Comentaris: Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Feliu Vives (a) Xorrius aquí conreava una peça de terra de 5 quarteres i 9 quartans, el conreu principal de la qual era el secà i l'olivera. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Feliu Vives conreava aquesta peça de terra, propietat de Teresa Viñals (la Torre), que consistia en una vinya de 3ª categoria (2 Q i 4 q), un olivar de 3ª categoria (5 q), secà de 3ª (9 q), erm de 2ª (1 Q i 6 q) i roques. Una anotació posterior diu que totes les finques d'aquest pagès passaven a un tal Salvador Gusi. Diversos padrons d'habitants de Vacarisses de la segona meitat del segle XIX ens indiquen que aquest Salvador Gusi era el sogre del Feliu Vives, i que vivien en família a la casa del carrer de l'Església que actualment es coneix com cal Daura. La mort prematura del Feliu va fer que totes les seves parceries passessin al cap de família (el sogre); i un cop finat aquest també, la cap de família va passar a ser la viuda del Feliu (i filla del Salvador): la Dolors Gusi. Aquesta finalment es va acabar casant en segones núpcies amb un tal Joan Salinas, vidu també, que sembla que era el mavoser del Bovet. La "nova" família va continuar residint per molt de temps a cal Daura... Si deixem de banda el passat llunya i les fonts documentals, hem d'explicar que vaig localitzar aquest ample aixopluc gràcies a què el Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia) ja m'havia parlat d'ell. El Josep i la seva família el feien servir quan, portant a pasturar el seu ramat de cabres al propi de Cingle del Moliner, els enxanpava la pluja. Així que, en record d'aquest pagès i pastor de cabres del poble de Vacarisses, proposo que aquesta barraca dugui el nom de Josepó.
 Font d'informació: Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia). Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses)

Cap comentari:

Publica un comentari