010 - Barraca de cal Torres















Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del sot del Vià. En un torrent innominat que neix al coll de la Roquera (la Moreneta) i que tributa al sot del Vià pel vessant esquerre. Al paratge de la Roquera. El camí obert més proper a la barraca és el corriol que des del coll de la Roquera baixa a les Vendranes.
Data de visita: 12-09-2014
Numeració: 010
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat. Conserva tot el voladís.
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.823 E 001º 55.429
Altitud: 430 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: Té un diàmetre interior de 2.5 m i una altura interior de 2.3 m. Conserva restes de la porta de fusta que la va tancar i dels dos golfos que la suportaven. A l'exterior, el marge de pedra seca posterior té un saltamarges de dos esglaons. Al seu interior han muntat un pal travesser que fa les funcions de banc, i al centre un munt de pedres fa de taula.
Comentaris: A cal Torres, una casa vacarissenca de la plaça de l'Església, aquí tenien la propietat d'una peça de terra amb vinya. Segons l'Amillarament de 1926, el Carles Torres Farrés (de cal Torres), amb uns 70 anys d'edat, era el propietari d'una finca rústica de 4 quarteres de cabuda situada a la Roquera, que consistia en una vinya, erm i roques. Aquest Carles, que estava casat amb una filla de cal Pau Felip, va morir sense descendència; motiu pel qual la casa de la plaça de l'Església i la vinya de la Roquera van passar a la seva germana petita: l'Antònia. Per la seva banda, l'Antònia estava casada amb l'hereu de cal Pau Gran: el Francesc Duran Gibert. Això va fer que el patrimoni de cal Torres s'unifiqués amb el de cal Pau Gran. Com a resum es pot dir que finalment, amb el pas del temps, el Tonet Duran de cal Pau Gran ha acabat heretant aquesta parcel·la de la seva àvia paterna: l'Antònia Torres (de cal Torres). Segons m'ha explicat el propi Dani Ramírez (estiuejant vacarissenc que ara és home del temps de la TV3). "Un dia cap a l'any 1983, des de la barraca del "Cañón del Colorado", que ja coneixia, vaig decidir baixar pel rost vessant de la seva part est. Cercava senglars. I sí, vaig trobar aquesta cabana molt perduda. Amb uns cinc amics ens la vam "apropiar" durant els anys 1984, 1985 i 1986. Amb els meus germans, algun cosí, Xavi Maench i Francesc Closa vam fer una altra cabana en una feixa del costat, vam netejar el bosc, esporgar arbres i una font al torrent de sota. Allà hi muntàvem les nostres aventures i era tan aïllat que ningú ens emprenyava. Li deiem la cabana de "la Peülla" i a la porta de fusta li vam pintar una peülla de peu i les inicials dels noms de la colla. Coses nostres. Nosaltres vam portar les espelmes, bidons, bancs, etc. que encara es conserven al seu interior. També hi cremavem resina de pi a l'hivern. Finalment ho vam quasi abandonar per culpa de la gran nevada del 30 gener de 1986. Van caure molts arbres i es feia difícil transitar. Un pi gros va caure sobre la cabana que haviem fet nosaltres. Ens va fer pena."
Font d'informació: Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia). Tonet Duran de cal Pau Gran. Dani Ramírez. Mapa planimètric de Vacarisses de l'any 1920 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillaraments de Vacarisses de 1926 i de 1944 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Ortofotos de l'ICC o Google Maps.

1 comentari:

  1. Bonica barraca!
    Segur que amb el xaragall tan a prop hi han molts ocells.
    Ramon Suades

    ResponElimina