249 - Barraca de cal Maians (Torrella)











Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre del torrent de la Creu de la Maciana. Prop de la capçalera de l'esmentat torrent. S'hi accedeix des del camí del Castellet, entre el polígon industrial Can Torrella i la urbanització de la Coma. A uns 60 metres al sud de la cruïlla entre l'esmentat camí del Castellet i el carrer del Ginebrer.
Data de visita: 11-10-2021
Numeració: 249
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta interior circular, però la planta exterior és més quadrangular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.59959º E 1.91162º
Altitud: 365 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Coberta de falsa cúpula. A l'interior té una fornícula baixa (gairebé un cocó). L'interior està arrebossat amb morter de garsa (fang). Presenta un petit enderroc a la banda nord-oest. Li falta la llosa de pedra tapadora, però en el seu lloc té una planxa de ferro rovellada més moderna. Sembla que més modernament el portal i l'interior de la barraca van ser pintats amb pintura verda. També darrerament algú l'ha va fer servir d'amagatall personal. Aquest "algú" al seu interior hi va penjar una graella i una paella, que estan subjectades a la paret amb dos pals de fusta. A l'interior es conserva un gran clau clavat a terra amb una cadena de ferro molt rovellada, que podria haver servit per lligar un gos. Entrant a la dreta conserva un altre pal penjador de fusta. Uns 4 metres a l'est de la barraca hi ha una mena de rasa folrada amb pedra seca a banda i banda, que fa uns 3 metres de llarg per 1.5 d'ample. Aquesta rasa podria haver servit per canalitzar i recollir l'aigua de pluja que després s'emprava per diluir el sulfat de coure.
Comentaris: A cal Maians, una casa vacarissana del carrer de Montserrat, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari de Torrella. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Valentí Seuba aquí conreava una peça de terra de 8 quarteres i 6 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Valentí Seuba conreava aquesta peça de terra, propietat de Josep Torrella (heretat Torrella), que consistia en una vinya de 3ª classe (3 Q i 3 q), secà de 2ª i 3ª classe (9 q), erm de 1ª classe (2 Q i 6 q) i roques (2 Q). Una anotació posterior de la darreria del segle XIX diu que la finca i la casa on vivia havien passat a la seva filla Rosa Seuba. Segons el Padró d'habitants del mateix 1861, aquesta família només estava composta pel Valentí Seuba Torres, que apareix com un vidu de 36 anys jornaler del camp, i la seva filla única de 7 anys, la Rosa Seuba Bertran. Així que, en morir aquest pagès pobre, l'única hereva de la peça de terra a rabassa morta de Torrella i de la casa on vivien era la seva filla. La Rosa es va casar amb el Gregori Utset Casas, primogènit masculí i hereu de cal Maians, pels volts del 1875, i van viure i pujar la família a la casa que ell va heretar al carrer de Montserrat: cal Maians. El Gregori de cal Maians, a més a més de pagès, va ser secretari de l'Ajuntament del 1890 fins al 1914 aproxidament, quan ja tenia uns 64 anys. A l'Amillarament del 1926 aquesta finca de l'heretat Torrella torna a aparèixer conreada amb 2 quarteres de vinya i associada encara al nom de Rosa Seuba Bertran, com si encara fos la parcera titular dels drets. Efectivament, a l'Apèndix a l'Amillarament de 1925-26 es diu "Ramon Torrella Roca, com a propietari, es fa càrrec de la riquesa imposable assignada a la parcera Rosa Seuba Bertran, per una vinya sítia a la propietat denominada Torrella, segons conveni particular i com a amo del domini directe de dita peça de terra." Això volia que a partir d'aquell moment l'amo de l'heretat Torrella a la que pertanyia la vinya passava a pagar la contribució rústica, cosa que fins aquella data havia fet la parcera que la menava, la Rosa. Posteriorment, a les ortofotos en blanc i negre del vols americans del 1946 i 1956, sembla entreveure's que les feixes de sota la barraca orientades a l'oest ja no estan plantades amb passades de ceps. Això queda confirmat amb l'actualització del Cadastre de la Riquesa Rústica de la dècada dels 50, on les feixes de sota la barraca (l'antiga vinya) estan conreades amb cereal de secà (sembradura) i algun arbre fruiter. En el moment de la descoberta la barraca estava completament coberta per la vegetació, i sobretot el brancatge d'un gran pi que ha crescut al seu davant.
Font d'informació: L'Amadeu Pagès em va donar les indicacions per arribar fins a aquesta barraca, per tant sense la seva col·laboració aquesta barraca no hagués estat inclosa al present inventari. Cisco Badia de cal Julito i de cal Simon. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICGC). Amillaraments de Vacarisses dels anys 1861, 1926 i 1944 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de 1944 i Cadastre de la Riquesa Rústica de la dècada dels 50 (Ajuntament de Vacarisses).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada