245 - Barraca de cal Daura

Ubicació: Vessant hidrogràfic dret de la riera del Palà. S'hi accedeix des de la cruïlla del camí Ral (actualment conegut com camí Romeu)  amb el camí de l'Estació. És dins la parcel·la més llevantina dels germans Roumens, la del Joan Roumens.
Data de visita: 16-02-2020
Numeració: 245
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Bessona-composta. L'habitacle de l'esquerra és de planta circular interiorment, i de ferradura exteriorment. L'habitacle de la dreta era de planta rectangular.
Tipus de porta: Llinda plana (per a l'estança de l'esquerra encara conservada)
Estat de conservació: Perfecte estat per a l'estança de l'esquerra, i desaparició total per a l'estança de la dreta.
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 36.172' E 001º 54.010'
Altitud: 310 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: Sí. L'actual propietari de la parcel·la on està ubicada, el Joan Roumens, va restaurar l'estança esquerra, la del pagès, rejuntant les pedres amb morter de ciment. Per l'altra banda, l'estança dreta de l'animal de carrega, la va acabar d'enderrocar i la va desfer completament.
Descripció: Barraca doble adossada i no comunicada interiorment. La coberta de l'habitacle de l'esquerra és de falsa volta. La coberta de l'habitacle de la dreta estava muntat sobre un embigat de troncs, però quan es va fer la restauració de l'estança esquerra van fer desaparèixer aquesta part perquè la coberta de troncs ja estava ensorrada. Actualment fa la funció de menjadora i aixopluc del galliner de la finca.
Comentaris: A cal Daura, una casa vacarissana del carrer de l'Església, aquí tenien la propietat d'una finca de conreu anomenada la Peça Vella. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Salvador Gusi aquí conreava una peça de terra de 10 quarteres i 5 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya i l'olivar. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Salvador Gusi conreava aquesta peça de terra, propietat de Francesc d'Assís Comelles, que consistia en secà de 2ª i 3ª classe (1 Q i 3 q), una vinya de 3ª classe (3 Q), un olivar de 1ª i 2ª classe (1 Q i 6 q), erm de 1ª (2 Q i 6 q) i roques (2 Q i 2 q). Diversos padrons d'habitants de Vacarisses de la segona meitat del segle XIX ens indiquen que el Salvador Gusi Duran i la seva família vivien a la casa del carrer de l'Església que actualment es coneix com cal Daura. Posteriorment, pels volts del 1880, a cal Daura va entrar de gendre un tal Joan Salinas Simó i el seu fill Josep Salinas Vila. Aquests van passar a ser els caps de família de cal Daura fins l'any 1903 quan, coincidint amb la crisi de la fil·loxera, se'ls perd el rastre de residents al poble de Vacarisses. L'actual propietari de la finca, el Joan Roumens, i els seus germans m'expliquen que el seu pare, Josep Roumens Ribas, va comprar aquesta finca a un tal Daura d'Olesa de Montserrat pels volts de l'any 1939.
Font d'informació: Jordi Badia, Amadeu Pagès, Joan Roumens i els seus germans. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillaraments de Vacarisses de 1861 i de 1944 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses).