236 - Barraca de cal Meló (l'Obac)







Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Llor. S'hi accedeix des de la pista que recorre la carena de la serra dels Cupots fins a l'abocador de Collcardús. Pocs abans de que la pista volti a la dreta per començar a baixar cap a la carena Llarga, trobarem a l'esquerra una antiga i emboscada pista de desboscament que de biaix va baixant cap al torrent del Llor. Un cop a la llera del torrent, l'hem de seguir aigües avall fins a l'últim planet que trobem abans d'arribar a l'abocador de Coll Cardús.
Data de visita: 07-02-2019
Numeració: 236
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta rectangular
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 35.476' E 001º 57.261'
Altitud: 410 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: La barraca va estar coberta amb una falsa cúpula. Per crear l'espai on està adossada la barraca, van picar un sortint de roca mare (llicorella) fins a fer un marge; i després, amb la pedra que hi van extreure, van bastir la barraca. El marge al que està adossat la barraca es va reforçar amb pedra lligada amb morter de calç. La part del marge corresponent al muntant esquerre de la porta està fet amb pedres ben escollides i escairades lligades amb morter. Les pedres de l'arrencada de la falsa volta de la part superior del marge també estan lligades amb morter per donar més solidesa a la coberta. En canvi, les pedres de l'altra paret estan molt mal col·locades i sense gens de morter. Sembla com si, després de l'enderroc total de la barraca (natural o forçat per l'home), alguna persona maldestra en la tècnica de la pedra en sec (un boscater i/o carboner?) hagués intentat refer la paret situant-la més propera al sòlid i intacte marge. D'aquesta forma podia cobrir el conjunt amb una senzilla i efímera coberta vegetal, i crear així un petit aixopluc temporal.
Comentaris: A cal Meló, una casa vacarissana del carrer Major, aquí menaven una vinya en contracte de rabassa morta o parceria amb el propietari de l'Obac. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Bartomeu Cadavall aquí conreava una peça de terra de 5 quarteres i 8 quartans, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, un tal Joan Daura conreava aquesta peça de terra, propietat de Joan Ubach, que consistia en una vinya de 3ª categoria (3 Q i 8 q), erm de 1ª (1 Q) i roques (1 Q). El Josep Maria Faura a l'apèndix del seu llibre Història de la serra de l'Obac aporta una llista dels parcers de les vinyes de l'Obac l'any 1862. En aquesta llista el Joan Daura apareix relacionat amb el motiu "Meló" (una antiga casa del carrer Major); això queda plenament corroborat pels diferents padrons municipals de la segona meitat del segle XIX que he pogut consultar a l'Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses. Una anotació posterior feta a l'Amillarament de 1861 diu que aquesta finca torna al propietari segons l'Apèndix de 1895-96. Si consultem aquest Apèndix a l'Amillarament de 1895-96, s'explica que aquesta peça de terra de vinya destruïda per la fil·loxera ha passat a erm a favor d'Antoni Ubach Soler com a amo directe de la terra, cessió feta pel seu parcer Josep Daura Falguera. En Josep Daura i Falguera, fill primogènit i hereu de Joan Daura de cal Meló, va ser alcalde de Vacarisses entre 1885 i 1893 (es va salvar de tenir aquesta responsabilitat durant l'arribada de la fil·loxera a Vacarisses per ben poc); i als padrons municipals de l'època apareix amb la professió d'espardenyer. Per aquest motiu, també podria ser anomenada com la barraca del Senyor Alcalde.
Font d'informació: Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses). Josep Maria Faura, autor del llibre Història de la serra de l'Obac. Antoni Flotats i Llagostera, autor del llibre Miscel·lània Vacarissenca.

Cap comentari:

Publica un comentari